Com és?

Besalú es troba a la província de Girona i dins d’aquesta pertany a la comarca de la Garrotxa, la qual destaca pels seus verds boscos, les seves valls i els seus rius. Es troba envoltada de camps i muntanyes, grans extensions verdes que fan que la ciutat es situï al mig entre dues valls, les de Camprodon i les de Banyoles i Figueres. El centre urbà es troba a una altitud de 150 metres sobre el nivell del mar i per el qual i travessa el riu Fluvià.

La seva superfície és de 4,92 km2 i la seva població actual desprès de l'últim cens (2010) és de 2.300 habitants, el qual des de 1995 continua ascendint de manera quela seva població creix anualment, o així ho demostren els últims cens.

La fisonomia actual de la ciutat no correspon exactament a la que hi havia al segle X però a grans trets ens fa tenir una important idea de com era el seu relleu: El pont, els banys jueus, l’església de Sant Pere i la de Sant Julià, l'àtic hospital, la casa Cornellà, entre d'altres. Així tornem a remarcar l’alt interès turístic i cultural de la ciutat.

Històricament la ciutat de Besalú ha tingut múltiples utilitats: ciutat mercantil, ciutat medieval, vila agrícola i actualment ciutat amb un alt valor turístic.

La ciutat de Besalú va deixar de viure del sector de l’agricultura des de mitjans del segle XX, encara sota la dictadura Franquista degut al creixement urbanístic i a la industrialització. Els principals cultius son encara avui en dia: blat, fenc i sebada encara que els trobem en menor quantitat.

A partir de llavores fins avui en dia Besalú viu de les aportacions econòmiques que fan els milers de turistes que visiten la ciutat, en les seves visites culturals i gastronòmiques i per altre banda el resultat de l’activitat de les industries que s’hi localitzen. Això, és en gran part gràcies a la importància del seu estil arquitectònic del segle X, en plena edat mitja.

L’ajuntament, per la seva part, també coneix quin és el principal atractiu de Besalú i està portant a terme alguns plans per enriquir el seu valor cultural:   

Actualment, la ciutat de Besalú treballa en el manteniment i la restauració del centre històric de la Vila tasca que s’està portant a terme des de l’any 2007 en la clara direcció de extreure’n els màxims beneficis del seu atractiu turístic.

Algunes d’aquestes excavacions portades a terme per l’estudi de l’ajuntament han portat al important descobriment de les restes de la Sinagoga.

També s’ha decidit invertir en el camp de futbol plantant-hi  una gespa artificial de última generació.

Com a interès cultural s’exposa un espai cultural on es retransmet un vídeo de la història de Besalú des de el segle VI sota el domini Francès fins a l’actualitat.

Un cop assebentats de la riquesa històrica de Besalú van anar a visitar els monuments més destacats, com ara el Monestir de Sant Pere, la Sinagoga, el Molí fariner i el Pont fortificat.

Monestir de Sant Pere

Antic monestir benedictí fundat  el 977 pel compte Miró de Besalú. La primera església es va conservar el 1003. El temple actual, únic element conservat, data de finals del segle XII. Consta de tres naus, transsepte i original capçalera d’un únic absis amb girola. El claustre gòtic, el palau de l’abat i les altres dependències situades al sud van desaparèixer al llarg dels segles XVIII i XIX.

Sinagoga

L’any 1264 els jueus de Besalú van rebre la llicència reial  per construir la sinagoga, que va funcionar fins a principis del segle XV. Des del pati s’accedia a la sala d’oració per dues portes, i des d’allà, baixant uns graons als banys. Un cop abandonada la sinagoga, es va adaptar l’edifici per a diferents usos: Trull d’oli, tints, ...A començaments del segle XVIII estava enderrocada i el seu espai convertit en plaça.

Molí Fariner
                                                                  

De molins en aquest sector ja se’n documenten en el segle X. L’estructura actual d’aquest molí es remunta al segle XVIII, i va funcionar fins a mitjans segle XX. S’observen dues moles: la farinera i la d’escairar, semblant a un trull. Cadascuna es fixava sobre un eix que es perllongava en una cambra soterrada, on sengles pales les feien girar amb la força de l’aigua, que baixava a pressió des de la bassa, que s’alimentava del rec per mitjà d’una comporta.

Pont fortificat

Se’n desconeix l’origen. El 1075 s’esmenta documentalment i d’aquesta època pot datar-se l’estructura bàsica. Inundacions i necessitats de defensa van obligar a reformar-lo: Primerament al 1315, després el 1395 amb la incorporació de les torres defensives, el 1680 i finalment en els anys seixanta del segle XX, després de la voladura parcial que es va produir el 1939.

Situació geogràfica de Besalú

Referències:

Observació directa

Oficina de Turisme de Besalú